dilluns, 14 de maig de 2018

Mare Balticum, la lliga Hanseàtica i l'amistat abonada

Mare Balticum, la lliga Hanseàtica i l'amistat abonada



Billedresultat for oslo fjord
                                 Oslo Fjord

Ja fa un parell de mesos, sopant a casa d'uns amics, que viuen al costat del llac Brabrand, a un dels barris més populars de la ciutat d'Århus, barri del mateix nom i, format, principalment, per cases unifamiliars; Brabrand va ser originalment un poble, situat a uns 8 km a l'oest d'Aarhus, fundat al segle XVIII i, que es va crear aclarint la terra per la crema forestal (el nom danès reflecteix això); la seva economia estava basada, inicialment, en l'agricultura i els comerços associats.

Barbrand poble es va convertir en un suburbi d'Aarhus el 1970 i ara s'ha fusionat completament amb la ciutat. És pot considerar, avui en dia, com la zona recreativa més gran del municipi d'Aarhus, que comprèn el llac Brabrand i el llac del Prat de Årslev, amb llocs naturals circumdants. Els voltants del llac Brabrand són ideals per a recórrer amb bicicleta, un dels meus llocs preferits! 


        El llac Brabrand (Brabrand sø)

Com anava dient, ens vam reunir un grup d'amics: en realitat, vells amics del meu marit, que han format i formen part d'un grup, des de el seus dies com a boy-scouts (spejder, en danés). La primera vegada que els vaig trobar va ser, fa huit anys, a Edimburg (Escòcia), on vam passar uns quants dies tots junts explorant algunes de les destil·leries de whisky escocés i, de pas gaudint dels majestuosos paisatges escocesos. A poc a poc, tots m'han anat fent un lloc, a dins del grup i, ara, puc dir que tot i que no soc membre fundador, em sento a gust amb ells i gaudeixo de la seva companya.

Algunes de les activitats del grup, solen ser soparets, passejades per la natura o estades conjuntes de cap de setmana, en paratges de visita «obligada» a Dinamarca. De tant en tant, viatgen/em junts a fora del país. Es difícil organitzar viatges on tots podem ser-hi, però quan ocorre es quelcom bonic i interessant alhora.

Admiro i respecto aquesta amistat de molts anys creada i mantinguda pel grup i, es un honor, per a mi, poder gaudir, actualment, d'aquest privilegi (conec ben bé el que vol dir mantenir relacions amb amics a través del temps i la distància i d'ahí la meva sincera admiració, per la gent que aconsegueix conservar el contacte i enriquir la relació a través dels anys i de les experiències compartides, amb els "vells" amics). El grup d'amics, va decidir fer un mini creuer de tres dies pel Bàltic, des de Kiel (Alemanya) fins a Oslo (Noruega). 

Kiel es una de les ciutats situada al Bàltic sud-occidental al nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein, ducats que van pertànyer a Dinamarca en el passat. La seva població supera els 230.000 habitants.

Billedresultat for mar báltico mapa
                                   El mar Bàltic 

El Port de Kiel, ciutat hanseàtica: federació de ciutats del nord d'Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bàltic, dels Països Baixos, de Noruega i d'Anglaterra que van signar un tractat comercial, que va romandre des de la segona mitat del segle XII fins al segle XVII. La federació, denominada Hanse (la lliga Hanseàtica) el 1343, inclogué al voltant de noranta ciutats. El 1362, la lliga declarà la guerra a Dinamarca en resposta a l'ocupació de Visby, a l'illa de Gotland https://ca.wikipedia.org/wiki/Gotland. Després de la derrota, Dinamarca fou forçada el 1370 a pagar indemnitzacions i a cedir territoris, cosa que augmentà el poder de la lliga.


Billedresultat for port de kiel             El creuer Color Line, encallat al port de Kiel

Kiel, avui en dia, és un important nus de comunicacions per al transport de passatgers i mercaderies cap al Bàltic, per la situació al fons del fiord de Kiel, una àmplia badia que servia de port natural. Té línies regulars amb: Oslo (Noruega), Göteborg (Suècia), Klaipėda (Lituània), Tallinn (Estònia), Turku (Finlàndia), Kaliningrad i Sant Petersburg (Rússia). Des del 1860, ha estat la base naval més gran d'Alemanya. 

El divendres pel matí vam conduir des d'Århus (Dinamarca), fins Kiel (Alemanya), aproximadament unes 3 hores fins arribar-hi al port de Kiel, situat al canal del mateix nom, i llavors, vam agafar el vaixell, pertanyen a la companyia noruega Color Line https://www.colorline.dk/kiel-oslo i, ens vam endinsar en el mar Bàltic, lloc de tanta història. El Bàltic va estar dominat durant un llarg període de temps pels danesos i, va ser la principal causa de moltes de les disputes i guerres amb els suecs, durant segles (el domini del Bàltic assegurava el control de la zona). El mar Bàltic (del llatí: Mare Balticum) és un mar interior d'aigua salobre del nord d'Europa obert al mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat https://ca.wikipedia.org/wiki/Kattegat, on se troba situada la ciutat d'Århus, i Skagerrak https://ca.wikipedia.org/wiki/Skagerrak

Els països que envolten el mar Bàltic, són: Suècia, Finlàndia, Rússia (Leningrad i Kaliningrad), Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Alemanya i Dinamarca. La seva superfície és de 432 800 km² i inclou dos grans golfs: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Botnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és un mar molt jove: només existeix des del VI mil·lenni a.C. És un mar poc profund, la mitjana és de 57 m; la profunditat màxima és de 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland, la qual cosa, unida a la poca obertura a l'oceà, fa la renovació de les aigües molt lenta i afavoreix els problemes de contaminació. Les marees són de petita amplitud.


                                 El  pont del gran Belt

Vam navegar a través del estret del Kattegat (situat entre la costa oest de Suècia i la Península de Jutlandia). L'estret Kattegat, és el punt de contacte entre el Mar Bàltic i el Mar del Nord a través de l'estret de Skarregak. L'extensió arriba fins als 220 quilòmetres. Un dels moments culminants de la navegació va ser quan vam passar per davall del pont del Gran Belt (Storebæltsforbindelsen, en danès) https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_del_Gran_Belt i, que connecta les illes daneses de Selàndia i Fiònia. El pont forma part de tota una estructura d'unió entre aquestes illes, creuant tot l'estret del Gran Belt, amb una llargada de 16 km entre tots dos extrems del pont i, passant per una petita illa denominada Sprogø https://es.wikipedia.org/wiki/Sprog%C3%B8. El tram penjant, d'1,62 km, conegut com el Pont d'Orient o Pont de l'Est, es troba al centre del tram entre Sprogø i Selàndia. És el tercer pont penjant més llarg del món. Per a gaudir de la vista del magnífic pont vaig pujar a la terrassa del vaixell i vaig prendre algunes fotografies, quan, just, passaven per davall; em va semblar, un pont immens!


                                         Oslo Fjord

El dissabte pel matí, ja navegant, al fiord d'Oslo, ens vam seure a la zona del Lounge del vaixell una mena de Chill out, on board! La zona Lounge, hi és situada, just, damunt del pont de comandament i des de on se pot gaudir de les meravelloses vistes de la costa Noruega i les petites illes que se troben a l'Oslo fjord; em va cridar l'atenció una antiga fortalesa militar enclavada en una de les illes. Una ruta molt recomanable, navegar pel fiord d'Oslo ha sigut una experiència inoblidable. 



       Escultura del dramaturg Luding Holberg al centre d'Oslo 

Una vegada a Oslo, tot el grup, vam desembarcar i vam fer un recorregut pel centre de la ciutat; el temps a Oslo, immillorable, al voltant dels 20 graus. Desprès de caminar una bona estona, ens vam seure a una terrassa a la cantonada del carrer de la universitat (universitetsgata), al sol i, ens vam beure una cervesa Noruega (caríssima!). En aquest mateix carrer universitari, se troba el museu nacional d'art  http://www.nasjonalmuseet.no/en/visit/locations/the_national_gallery/, on aquest dies, es pot visitar una exposició dedicada al arquitecte i pintor Le Corbusier  http://www.nasjonalmuseet.no/en/exhibitions_and_events/exhibitions/villa_stenersen/. Molts associen a l'arquitecte franc-suiss Le Corbusier https://ca.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier amb la idea de la casa com a «màquina per a la vida», o amb plans urbanístics radicals que impliquen edificis de gran alçada i sistemes eficients de trànsit. Le Corbusier estava obsessionat amb la màquina. I tot i així, la seva fascinació per la natura va tenir un gran impacte en el seu treball, tant com a arquitecte i com a pintor.


La pêcheuse d'huitres (1935) de Le Corbusier

Amb la reproducció d'esbossos, dibuixos i pintures, l'exposició presenta el treball de Le Corbusier com artista visual en el període 1926-36. En aquests anys, va visitar Le Piquey a Bassin d'Arcachon, una badia a la costa sud-oest de França, cada estiu. Va ser un lloc d'esbarjo, lluny de les distraccions urbanes de París. Va dibuixar sense parar tot el que va trobar a la platja: vaixells, petxines, cons, fusta drift i pedres. Més tard, al seu taller a París, va tornar a escriure i resumir els motius de les seves pintures.

També va escriure amb entusiasme sobre com els pescadors van construir les seves cabines com una resposta natural a les seves rutines diàries i al clima: "Aquestes cases són palaus!", va comentar. L'exposició mostra exemples de com la seva arquitectura va canviar al voltant de 1930, quan va començar a dissenyar cases amb parets de pedra i estructures de fusta: molt lluny de l'estètica modernista de les seves viles anteriors, amb les seves suaus parets de guix. L'exposició és una col·laboració amb el professor emèrit Tim Benton i l'artista Bruno Hubert.

Com era d'esperar, a Oslo també es pot visitar una exposició permanent dedicada al famós pintor Noruec Edvard Munch https://ca.wikipedia.org/wiki/Edvard_Munch, que conté el famós quadre: el crit https://www.visitoslo.com/en/articles/munchs-art-in-oslo/. És a Oslo, on es troba la col·lecció més gran d'obres d'Edvard Munch, això fa d'Oslo una destinació d'art fora del normal. Oslo no és només la ciutat de Munch biogràficament parlant. La ciutat també acull la major part de les seves produccions. Tot i que, molts altres artistes estan representats només per grups més petits d'obres distribuïdes en diversos museus i col·leccions privades, milers de peces de Munch es recopilen a Oslo. 

L'art de Munch es pot veure en dos dels museus de la ciutat, el Museu de Munch http://munchmuseet.no/en/ i a la Galeria Nacional http://www.nasjonalmuseet.no/en/visit/locations/the_national_gallery/. A més, Munch ha decorat l'Aula de la Universitat d'Oslo, que és possible visitar amb una mica de planificació.  


Andy Warhol The Scream After Munch 1984 Warhol The Scream     Versió del famós quadre "el Crit" realitzada pel Andy Warhol 


En 1983-84, l'artista pop Andy Warhol (1928-87) va produir una sèrie de 15 gravats amb imatges preses directament d'alguns dels motius més reconeguts d'Edvard Munch. Durant molt de temps, Warhol va considerar a Munch, juntament amb Henri Matisse, com un dels seus artistes favorits, i havia visitat Oslo el 1973 per veure les obres de Munch a la National Gallery i al Museu Munch.


                                     Oslo Opera house              

Finalment, vam visitar l'edifici de l'opera d'Oslo, construïda per la firma Noruega d'arquitectes Snøhetta, conjuntament amb la col·laboració de diversos artistes de renom mundial. El sostre de l'edifici convida als vianants a caminar i gaudir de les vistes panoràmiques d'Oslo. Si bé, gran part està cobert de granit blanc i, La Facciata (façana), és de marbre de Carrara Italià blanc, la torre està revestida d'alumini blanc, en un disseny de Lovaas i Wagle que evoca patrons de teixits vells. Els arquitectes de Snøhetta van utilitzar tres materials principals en el disseny de l'òpera d'Oslo: pedra, fusta i metall. La pedra principal utilitzada en la construcció és, com ja he comentat, el característic marbre blanc de Carrara a Itàlia. La fusta utilitzada al vestíbul, les galeries públiques i la casa principal són roures, mentre que les façanes metàl·liques al sostre són d'alumini. A més, el disseny fa un ús extensiu de les grans façanes de vidre.


    The other wall (Olafur Eliasson)

El vestíbul està envoltat per finestres altes de quinze metres amb enquadrament mínim i vidre especial que permet els reflexes de l'aigua del fiord. El sostre està sostingut per columnes angulars primes dissenyades també per a no interferir amb els reflexes de l'aigua.

Les superfícies interiors estan cobertes de roure per aportar caliu als espais en contrast amb la frescor del color blanc exterior i un panell de paret perforada que cobreix el sostre i recolza al vestíbul va ser dissenyat per l'Olafur Eliasson http://inspirationist.net/oslo-opera-house-by-olafur-eliasson. El Olafur Eliason, és el creador del famós Rainbow Panorama, situat al damunt del museu ARoS de la ciuatat d'Århus https://www.aros.dk/moed-kunsten/samlingen/your-rainbow-panorama/ 

L'Oslo Opera House compta amb vuit projectes artístics en els quals han participat disset artistes diferents. La majoria de les obres d'art estan més o menys integrades a l'edifici, com ara el telescopi Metafoil de Pae White https://mymodernmet.com/opera-house-curtain-illusion-3/ i, les quatre instal·lacions predominantment de color blanc a la zona del vestíbul de l'Olafur Eliasson anomenat The Other Wall. Altres obres d'art no integrades a l'arquitectura inclouen l'obra de Mónica Bonvicini, La Lies, ancorada a les aigües del port fora de l'òpera.



                          La Lies, de la Mónica Bonvicini


divendres, 27 d’abril de 2018

Fyrkat, i una de Víkings


Fyrkat i una de Víkings



      Reconstrucció d'una casa víkinga

Aprofitant, que hi aniré a visitar, aquest cap de setmana, el centre Fyrkat, un "museu" víking, al aire lliure, a uns 50 km al nord d'Århus, us voldria explicar, en aquesta "entrada", sobre la història i l'estil de vida dels Víkings. El Fyrkat, hi és situat al nord de la península de Jutlàndia https://en.wikipedia.org/wiki/Fyrkat. El centre Víking Fyrkat se compon de la història de la localitat de Fyrkat des de l'any 980 (d.C.) i de la Granja víkinga, que se trobava al seu terme; són nou cases reconstruïdes i una granja de l'Edat víkinga. Tant les cases residencials com els tallers estan reconstruïts, com els originals, amb roures, amb parets lacades i sostres de palla. 

Els víkings eren, de fet, moltes coses. Van ser aventurers valents, navegants innovadors, comerciants especialitzats i pirates comuns, però, també, van ser agricultors i pastors. Els víkings danesos se van moure per tota Europa i, les seves formes de vida, cultura i viatges es remunten profundament a la Dinamarca actual. Els víkings danesos són potser els més coneguts com els pagans que eren sense escrúpols, que robaven esglésies i monestirs, tot i que, la comunitat víkinga estava realment molt avançada socialment i culturalment. L'Edat Víkinga cobreix el període des de, aproximadament, l'any 750 fins l'any 1100 (d.C.). Els Víkings van viure principalment a Dinamarca, Suècia i Noruega. Aquest article se centra en la història dels Víkings danesos, però els països escandinaus estaven estretament lligats.


Qui van ser els víkings?


Atès que l'estat nació com a fenomen no existia en el període dels Víkings, les veritables fronteres, als països nòrdics, no estaven tan clarament definides com en l'actualitat. Per tant, no és fàcil decidir com i quan es pot parlar de "víkings danesos". Quan els historiadors es refereixen a àrees on se van originar els víkings, s'inclouen Dinamarca, Suècia i Noruega. 

La paraula "víking" ja es va utilitzar a l'època víkinga, però, no sempre se va utilitzar per a definir el mateix tipus de persona a qui la adjudiquem avui. Segons el llibre del Museu Nacional de Dinamarca “Vinkler på vikingetiden” o, en Català, "Diferents angles (o vincles) de l'època dels víkings", publicat el 2013, la paraula «Víking» probablement provenia de la paraula Vik, que significa badia (entrada de mar a la terra que forma una concavitat àmplia on poden fondejar els vaixells per abrigar-se del vent) o, del vocable Viken, que s'utilitzava a Suècia, per a denominar als camperols. La paraula també apareix en textos antics anglesos, escrits en runes nòrdiques https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfabet_r%C3%BAnic i, en textos de l'Edat Mitjana. D'acord amb els historiadors del Museu Nacional de Dinamarca https://www.copenhague.es/que-ver/museo-nacional-de-dinamarca/, els Víkings, van ser, segons, algunes fonts europees de l'època, anomenats els normands, però, altres designacions, com ara els danesos, també hi són citades en alguns d'aquests documents. Els historiadors danesos han estat operant des de 1873 amb el terme 'edat víkinga' per descriure l'última part de l'Edat del Ferro.

Billedresultat for fyrkat
 Antic assentament i fortalesa del poderós poble víking a Hobro


Quan van viure els víkings?


El començament de l'Edat Víkinga, sol establir-se, aproximadament, a finals del segle VIII i, va durar fins mitjans del segle XI. La datació es basa en una sèrie d'esdeveniments dramàtics: L'atac contra el monestir de Lindisfarne al nord-est d'Anglaterra en l'any 793 https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindisfarne, que s'utilitza sovint com l'esdeveniment que inicia el període víking i, que es narra en la Crònica anglosaxona https://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B2nica_anglosaxona, descrivint la situació a Anglaterra en aquell moment. Els víkings danesos ja havien atacat Anglaterra el 787; però, l'atac a Lindisfarne està molt ben documentat en fonts històriques: Dues naus decorades amb caps de drac i amb uns 100 víkingos a bord desembarcaren prop del monestir. Van robar tots els objectes d'or i plata del monestir i, van matar als monjos. Per tant, "els pagans van profanar el santuari de Déu, van assolar la casa de la nostra esperança i van trepitjar cossos de sants com si fossin escombraries al carrer", va escriure un monjo a York, poc desprès dels fets.

L'època víkinga a terres angleses, d'altra banda, s'atura amb una gran derrota dels Víkings. Es pot llegir als documents de la universitat d'Århus, al departament d'història, sobre: "Els Víkings a Anglaterra". Anglaterra va estar  en possessió dels Víkings durant 50 anys, des de la conquesta del rei Knud den store (Canut el gran) https://ca.wikipedia.org/wiki/Canut_II_de_Dinamarca, en 1016, fins a la batalla de Stamford Bridge al 1066, on la invasió escandinava dirigida per el rei noruec Harald Hårderåde, va ser colpejada, pel rei anglès Harald Godwinson https://ca.wikipedia.org/wiki/Harold_II_d%27Anglaterra. Poques setmanes després, els Víkings van perdre la seva empunyadura a Anglaterra. La batalla sovint se subratlla com el final de l'època víkinga.

Billedresultat for harald hÃ¥rderÃ¥de dr      Il·lustració que representa al rei noruec Harald Hårderåd

Els Víkings van tenir el seu origen a Dinamarca, Suècia i Noruega, i també van establir els assentaments víkings a Rússia, Finlàndia, els països bàltics, Normandia (França), Anglaterra, Irlanda, Illes Fèroe, Islàndia, Groenlàndia i fins a Amèrica del Nord. El sud de Noruega, dominat pels reis danesos, el sud-oest de Suècia, també, va estar subjecte, als regnes víkings danesos, durant llargs períodes.

Els Víkings van fundar ciutats que encara existeixen a Dinamarca, per exemple: Roskilde, Ribe, Odense i Aarhus. La ciutat més gran i important de l'Edat Víkinga, va ser Hedeby al sud de la península de Jutlàndia (Dinamarca) i, que pertany, avui en dia, a l'actual Alemanya https://ca.wikipedia.org/wiki/Hedeby. Però de fet, van ser pocs els víkings que van viure a les ciutats. Les seves cases hi eren, gairebé, per tota Dinamarca. La majoria dels víkings eren agricultors i vivien en petits pobles amb sis o set granges.

Denmark vikings 3.jpg

De què vivien els víkings?

La majoria dels víkings eren, en realitat, pacífics pagesos i, es dedicaven a la cria d'animals de granja i, a l'agricultura. Els víkings també van ser artesans i constructors de vaixells. Alguns eren comerciants que viatjaven entre mercats o de granja a granja i venien els seus productes. La cultura comercial entre els víkings es va basar en una gran confiança, atès que, podria passar molt de temps des de l'acord comercial entre dues parts, en el bescanvi, fins que rebien els seus productes o el seu pagament. La distància entre els mercaders podria ser bastant gran i els productes podien ser enviats, per exemple, a Noruega o Islàndia.

Els Víkings també van comerciar amb grans parts de la resta d'Europa i, van viatjar fins al sud de l'Orient Mitjà per a comerciar. Els àrabs també van venir a Dinamarca, probablement, per comprar esclaus. S'estima, que els béns d'exportació dels víkings consistien principalment en bestiar i fusta. El comerç va ajudar a establir algunes de les principals ciutats com ara Ribe, a Sønderjylland i Hedeby, a Sydslesvig. Encara que els intercanvis comercials eren comuns, l'economia monetària es va generalitzar durant l'època víkinga.

Billedresultat for ribe vikingecenter
  Reproducció del interior d'una casa víkinga, al museu de Ribe 

Els víkings, que es dedicaven a assaltar, atracar i robar, a noves terres, van introduir, per exemple, la recaptació sistemàtica dels francs anglesos i francesos, una mena de tarifa de protecció de data anomenada "valors per defecte". Al final, els víkings, van prometre abstenir-se de saquejar a canvi de diners. Al principi, hi eren, petites quantitats de 100-200 lliures de plata, però el rei Knud den store, que va conquistar Anglaterra, va rebre més de 80.000 lliures en l'any 1018. Els diners els va gastar en mantenir, probablement, a l'exèrcit víking. 


Cóm es va organitzar la comunitat víkinga?


Es creu, erròniament, que la societat Víkinga consistia en camperols lliures i amb els mateixos drets; la realitat era, més aviat, que la distribució de la propietat era molt desigual i, només, una petita part de la població tenia drets polítics. La terra es va dividir en grans explotacions i, els senyors tenien propietats considerables. 

Harald Blåtand (recordeu? «Dent blava»!) https://ca.wikipedia.org/wiki/Harald_Bl%C3%A5tand, que va promoure el Cristianisme i, per tant, va ser el primer rei víking cristià; va remodelar i ampliar el mur al sud dels territoris dominats pels víkings, a l'actual Schleswig- Holstein (Alemanya): Dannevirke https://ca.wikipedia.org/wiki/Danevirke, i, també va construir el complex residencial real, a Jelling https://es.wikipedia.org/wiki/Jelling, on hi són les famoses pedres rúniques, on se pot llegir: "El rei Harald, va fer aquesta pedra, va unir Dinamarca i Noruega i va fer cristians, als danesos". Però la transició de la fe dels déus nòrdics al cristianisme per als escandinaus ja havia començat abans, el rei Harald "Dent blava", va aprofitar per a no perdre el poder i, a més a més, se va adjudicar els mèrits. Probablement, no hi havia cap organització militar permanent, però el rei va exercir el poder sobre els caps, que a nivell local, tenien poder real. La guàrdia reial, va ser un instrument decisiu, per a defensar i mantindre el poder del rei.

Jellingsten.1..jpg
                               Pedra rúnica a Jelling 

Els nens de famílies de renom a través de l'herència, el matrimoni i l'adopció, accedien a un paper destacat en les incursions víkinges; havia bones oportunitats per escalar en la societat. Les bones relacions familiars proporcionaven protecció física i judicial. Per contra, era difícil per a la població més pobra, trencar amb el patrimoni social. La pertinència a un tipus de família poderosa o rica, era, per tant, crucial per al paper de l'individu en la societat.

Al voltant del 90% dels víkings eren agricultors, contra el 3% dels danesos d'avui i, tota la família ajudava amb el treball. Els nens podien ser pastors i, encarregar-se del pasturatge dels animals, el lloc de la dona estava en i, al voltant de la casa i, els homes es feien càrrec del treball al camp.

Billedresultat for moesgaard vikinge billeder
      Nens al campament d'estiu, prop del Moesgård museum

Els víkings que no eren agricultors se embarcaven. Les noves investigacions demostren que les dones víkinges també s'embarcaven; les dones víkinges s'enrolaven als vaixells, un cop l'enemic hi estava baix control. El descobriment sembla, contrarestar, una de les hipòtesis que els viatges dels Víkings estaven impulsats per la manca de dones; i, contradiu la percepció històrica que només els homes Víkings van colonitzar illes com Islàndia a l'Atlàntic Nord. Els investigadors a través d'estudis d'ADN han confirmat que les dones hi eren als vaixells, un cop, l'enemic hi era controlat.

Els Víkings són famosos pels seus nombrosos viatges, les anomenades «batudes», a prop i lluny. Els víkings escandinaus eren navegants i constructors de vaixells especialitzats. Viatjar tan lluny, va ser possible a causa dels seus vaixells, de vela, altament desenvolupats. Els creuers van portar als Víkings fins al califat àrab, amb seu a Bagdad (Iraq) i fins Constantinoble (actual Istanbul) en l'Imperi bizantí a l'Orient i, fins Nord Amèrica a l'oest.

Vikinger ankommer til Konstantinopel, vore dages Istanbul. Læg mærke til Hagia Sofia i baggrunden. Illustration: Flemming Bau. © Vikingeskibsmuseet.
                                        Constantinoble 

Els documents del museu Nacional danés assenyalen als víkings danesos, principalment a Anglaterra i Normandia, a França, mentre que els noruecs preferien Escòcia, Irlanda i les illes a l'Atlàntic Nord. D'aquesta manera, els assentaments víkings a les Illes Shetland, les Illes Fèroe i Islàndia provenien de Noruega i Groenlàndia i, Vinland, coneguda avui com pertanyen a Amèrica del Nord, va ser descoberta pels víkings noruecs. Els suecs van viatjar cap a l'est, cap al nord-oest de Rússia. Els víkings no van deixar molts informes escrits sobre el seu camí i motius. No obstant això, en alguns llocs hi ha textos concisos escrits amb runes que demostren els seus viatges a terres llunyanes. Per exemple, hi imatges gravades de dos víkings, a l'església de Santa Sofia, a l'actual Istanbul, a Turquia, on se pot veure la gravació dels seus noms, amb lletres rúniques. 

Les «batudes» víkinges, es van fer notòries, en el seu temps, en gran part d'Europa i, el comportament pirata dels víkings, podia fer que la gent local tremoles quan els vaixells víkings s'acostaven als seus territoris. Els «exèrcits» víkings hi eren formats per centenars d'homes que sortien en busca de riquesa i després tornaven a casa, a Escandinàvia, tot i que, una part de les incursions daneses també acabaren establin assentaments a Anglaterra i Normandia, nord de França. 

Al voltant de l'any 800, els francesos, al llarg del Sena, també van lluitar amb els víkings i, els danesos van assetjar, entre altres, ciutats com París. La poca fondària dels vaixells víkings, els va fer maniobrables als rius d'Europa, de manera que podien arriba-hi, a dins del continent. Els víkings atacaven, regularment, ciutats al llarg de la ribera i, amenaçaven amb cremar les ciutats, almenys que els ciutadans autòctons pagaren als víkings danesos, una suma considerable.


Com van viatjar els víkings?


Els llargs i extensos viatges dels víkings, van ser possibles gràcies a la seva àmplia experiència en la construcció de vaixells. Els vaixells víkings, eren els mateixos que hi havien estat utilitzats durant centenars d'anys a l'edat de ferro, però els Víkings van millorar radicalment els vaixells mitjançant la injecció del pal i la vela i la quilla. Els vaixells víkings van poder ser de fins a 36 metres de llargada i, van ser dissenyats per a propòsits específics.
Va ser, es podria dir, una gran peça de roba, el que va canviar la  història per sempre i va transformar als escandinaus. La vela va permetre als víkings sortir al món per al comerç i la guerra. La mida cada vegada més gran de les veles, els va donar la oportunitat de viatjar més i més lluny, quelcom, tan revolucionari, com ara seria internet! 

Billedresultat for vikingetogter kort


Quina religió van practicar els Víkings?


Les principals fonts de la fe precristiana dels Víkings, el que avui anomenem l'antiga religió nòrdica prové dels objectes arqueològics de l'època víkinga, que expliquen la història dels déus nòrdics. Thor era el déu més popular i, era Déu de la guerra i la fertilitat. S'hi van trobar joies representat guerreres, les valquíries; Odin, el deu més important, era enviat al camp de batalla per seleccionar els guerrers que anaven a morir.  


Quina llengua van parlar i escriure els víkings?


Els Víkings van parlar un idioma anomenat Nòrdic antic. Al voltant del any 1000, el nòrdic antic era el llenguatge europeu més utilitzat i, es podia escoltar a Vinland (als Estats Units) i al Volga, a Rússia. No obstant això, els dialectes diferien considerablement: els danesos i els suecs parlaven, per exemple antic nòrdic, mentre els noruecs parlaven amb el dialecte de l'antic testament. Més tard, la llengua nòrdica antiga es va diluir per la influència meridional i, avui, només, els islandesos podrien entendre a un víking.

Els víkings també tenien un llenguatge d'escriptura, les runes o alfabet rúnic i, els arqueòlegs han trobat milers de les anomenades lletres rúniques. 


Imatge


Ningú els acusaria de ser dandies, però contràriament a la creença popular, els víkings es van enamorar de la seva aparença. Una tècnica d'embelliment dels antics nòrdics va ser presentar (mostrar) les dents, segons un nou estudi. Un antropòleg suec va analitzar 557 esquelets víkings; els esquelets daten, des de l'any 800 al 1050 i, va descobrir, que 24 d'ells tenien canals profunds i horitzontals a través de les seves dents frontals superiors. Se creu, també, que ho utilitzaven per a reconèixer-se entre si (tribal?).

És la primera vegada que la modificació dental, una pràctica que es troba en cultures de tot el món, s'ha vist en esquelets humans d'Europa. Hàbits adquirits, els investigadors diuen que els víkings podrien haver après la pràctica, d'arxivar les dents, d'una cultura estrangera. Arcini (Caroline) va liderar l'estudi, que va ser publicat al American Journal of Physical Anthropology.


 Campament Víking d'estiu, al costat, del museu Moesgaard, a Århus

divendres, 20 d’abril de 2018

Højskole, Festuge i el festival de jazz d'Århus

Højskole, Festuge i el Jazz festival d'Århus

Aquests dies estic intentant planejar les tres setmanes de vacances que tindré aquest estiu. Aquestes tres setmanes, juntament, amb dies lliures acumulats, acabaran sent dotze dies, per cada un dels períodes; d'aquesta manera, tindré tres períodes de descans durant l'estiu, en torns de dotze dies, smart! (intel·ligent), oi? Un d'aquest períodes el gaudiré al voltant de Sant Joan, l'altre a mitjans d'agost, i l'últim hi serà la primera setmana de setembre, coincidint amb el Festuge.


Relateret billede
Un dels muntatges de carrer, més popular, al festuge de l'any 2016

Festugen és un festival, un estat d'ànim que transforma i desafia a la ciutat d'Aarhus durant uns deu dies i, fa que la ciutat vibri durant aquest temps. El Festuge (https://aarhusfestuge.dk/da/om-aarhus-festuge/) o setmana de festival, hi és ple d'activitats i, moltes d'elles es celebren al carrer: teatre, escultures, exposicions d'art, tot tipus de performances o d'activitats culturals, per tot arreu! 

El Aarhus Festuge (Fest, prevé del llatí festa-festival i, uge, que significa: setmana, en danés), es va dissenyar el 1964 i es va celebrar per primera vegada el 1965. Al 1964, el Festugen es va considerar un experiment que activaria les institucions i associacions de la ciutat per presentar el perfil cultural de la ciutat i el gran potencial d'Aarhus per al món exterior. La setmana del festival va tindre un gran èxit i, això, va fer que Aarhus Festuge se convertís en una tradició recurrent anual. Festugen, juntament amb el festival de Jazz (Århus jazz festival) http://jazzfest.dk/, que es celebra a mitjans de juliol, són, les dues setmanes més animades, cada any, a la ciutat. 


Billedresultat for festuge århus 2018
                  Performance al carrer, durant el Festugen

El jazz va arribar a Århus des d'Amèrica després de la Primera Guerra Mundial. La implementació del nou gènere musical a la ciutat es va caracteritzar per les noves inspiracions, que, va aportar al panorama musical; hi va haver-hi opinions tant a favor com en contra. El jazz va acabar arrelant-se a Aarhus i, llavors, van sorgir les primeres orquestres, bandes i clubs locals de jazz. Avui l'Aarhus jazz Orchesta, és coneguda com una de les bandes de jazz, amb més prestigi de Dinamarca i, aquesta, compta amb resó internacional; la història de l'Orquestra de Jazz d'Aarhus té, arrels profundes, a la comunitat musical d'Aarhus.

L'orquestra va ser fundada el 1977 pel llegendari músic de jazz danès Jens Klüver, que aleshores va formar la banda com a projecte estudiantil (anomenada, Klüvers Big Band), això va ocorrer, al conservatori de Música d'Aarhus (https://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Academy_of_Music,_Aarhus/Aalborg). Avui la banda està formada per alguns dels millors músics danesos de jazz, alguns d'ells, artistes solistes reconeguts internacionalment. 40 anys de música eminent han convertit l'Aarhus Jazz Orchestra en una plataforma per a diferents col·laboracions i experiències musicals de primera classe.


Billedresultat for jens klüver
Jens klüver, el fundador de l'Århus jazz orkester 

Com anava dient, a propòsit de les vacances, cap d'aquests tres períodes dels que gaudiré, coincidiran amb la temporada alta de vacances a Dinamarca, atès que, juliol, es podria dir és l'anàleg, a l'agost, a casa nostra. Al juliol tanquen les escoles i, per tant, és quan la majoria de famílies, amb xiquets, prefereixen gaudir de les seves vacances. Tan els vols, com hotels i diferents destinacions, solen ser, més cares que la resta de l'any i, a més a més, molts llocs, pengen el clàssic cartell: «lukket på grund af ferie» o «tancat per vacances», en Català! A nosaltres (al meu marit i a mi), ja ens està bé, atès que, no tenim nens petits. Ben mirat, és un avantatge tant econòmic, com logístic, viatjar o fer quelcom, considerat vacacions, quan la resta del país es troba immers en la "normalitat". 

    
Billedresultat for højskole
                       Estiu, a l'entrada d'una Højskole               
                                                                
Estem pensant, passar-hi una setmana, a una Højskole, fent algun curset interessant, l'avantatge és: podem apuntar-nos a diferents cursos depenent dels nostres interessos particulars i, d'altres conjuntament, cosa que, ens pareix perfecte, per què, tot i que hi serem junts, no tenim perquè coincidir a tots els cursos! Acudir a una d'aquestes escoles, és una manera molt didàctica de passar les vacances; us explico: Les Højskole, són una mena d'internats on se pot estar durant curts o llargs períodes de temps i, on pots estudiar o aprofundir en els temes que t'interessen. La oferta es immensa; les Højskole, ofereixen cursets, de tot tipus: filosofia, art, història, música, tallers d'escriptura, yoga, esport o mindfulness (tant «en voga»!) 

Per cert, el mindfulness, està sent, fortament, criticat per alguns, ja que, el consideren el nou «opium» del capitalisme: «mentres medite em relaxe però no participo, activament, a resoldre, els veritables problemes de la societat!» Quan més adormit estigui el personal menys molèsties li crea al sistema capitalista neoliberal i als estats que el promocionen.

En fi, a les Højskole pots aprofundir en qualsevol cosa que a priori et pugui interessar. No hi ha cap examen relacionat amb l'ensenyament i, no es requereix, per tant, cap requisit previ per assistir-hi.           
La Højskole és per a tothom; no hi ha limit d'edat, tot i que, algunes Højskole, ofereixen cursos pensats per la gent jove i, d'altres, on els diferents ofertes hi són, més bé, dirigides a gent adulta o gent gran! Vaja, que ni ha per a tots els gustos, tot és qüestió de trobar-hi la Højskole i el programa, que a cadascú li apanyi més! Les Højskole són, alhora, un lloc de convivència i una oportunitat per relacionar-te i conéixer gent nova; gent a la que no coneixeries al teu entorn natural; per tant, és una experiència que la majoria dels danesos pren, tot i que sigui, una vegada en la vida. 

Especialment, per als joves, una estada, a una Højskole, un parell de mesos, és molt recomanable; pot arribar a ser-hi una de les experiències més intenses que poden tenir a la seva joventut. Tant pel que aprenen, com per les noves persones que coneixen. Aquí és on, molts joves, esbrinen el que «són» i el que els apassiona. El seu cervell és desafiat amb nous pensaments i idees. Se'ls escoltarà i veurà i, els ajudará a aclarir alguns dels seus dubtes sobre el seu futur (estudis?) i, es tornen, normalment, més decidits que abans d'assistir-hi. Molts joves danesos, se solen agafar un any sabàtic, desprès de la secundària i, alguns d'ells, passen uns mesos a una Højskole i, d'altres, viatgen pel món abans de la universitat. 

Relateret billede
   Portræt af N.F.S. Grundtvig

La idea de les Højskole, es va originar a principis de la dècada del 1830. El fundador i promotor de l'idea, va ser un danés polifacètic: teòleg, sacerdot, historiador, poeta, educador i filòleg, autor, filòsof, historiador i polític anomenat: 
Grundtvig  https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolai_Frederick_Severin_Grundtvig. En Grundtvig que, juntament, amb el filosof Kierkegaard, van ser, dues de les personalitats més destacades, de la vida intel·lectual danesa al segle XIX.                                           

La visió cristiana d'en Grundtvig va estar influenciada i caracteritzada, com qualsevol altre pensament del cristianisme i les seves creences, pels fluxos socials i de l'església, en el moment històric en què, aquest vivia (el seu propi temps). Com a fill del sacerdot de la ciutat d'Udby (Selàndia), Grundtvig estava influenciat, pel cristianisme que governava a la seva llar de la infància, on, el reformador alemany, Martin Luther (1483-1546) https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Luter, va tenir un paper destacat. Segons els reformistes, el Martin Luther, va ser un dels pensadors clau, a l'hora d'entendre què és el veritable cristianisme per a la majoria; la Bíblia i la interpretació "correcta" d'això, eren, l'única clau per comprendre la fe i la religió. Aquesta visió va influenciar en el Grundtvig en els seus primers anys de sacerdoci. 

Molt poques persones han tingut tanta influència en la mentalitat del món occidental com Martin Luther. Luther, va viure a Alemanya des del 1483 fins a 1546 i és conegut com el monjo i teòleg, que, amb els seus nous pensaments del cristianisme, va començar la Reforma. Un moviment que va fer que l'Església occidental es dividís en una part catòlica i un altra protestant.

Les conseqüències de les idees d'en Lutero (Martin Luther) sobre el cristianisme i l'Església es van fer més àmplies que diferents percepcions de veritables ensenyaments religiosos. En temps de Lutero, la religió fluïa per tots els racons de la societat i, per tant, els nous pensaments es van convertir en vitals per als canvis en la societat i la percepció de l'home. Per exemple, la família es va constituir com la comunitat social més important i, la cooperació entre l'ajuntament i l'església sobre la línia de pobresa va ser l'avantguarda de la societat del benestar d'avui. Els pensaments d'en Martin Luther, han tingut un impacte significatiu, als països protestants, en la manera de pensar sobre l'espai interior i humà de la societat en el món actual. Per cert, els danesos, van commemorar els 500 anys de l'arribada del protestantisme el passat 2017; per aquest motiu es van celebrar moltes conferencies i actes per explicar i celebrar la importància del paper i la influència de la Reforma en la societat danesa. 

Billedresultat for martin luther
              Martin Luther, el reformador de l'església cristiana 

Avui, pensem en la democràcia com un bé comú incondicional. La democràcia s'ha convertit en decisiva per a la nostra manera de pensar, la societat i la política. Totes les persones adultes haurien de tenir el mateix dret a decidir perquè tenen la mateixa importància que els individus polítics. A primera vista, la Societat de la Reforma va ser completament diferent amb les seves profundes diferències entre persones pertanyents a diferents rangs, com ara la diferència entre el rei i un camperol. La comunitat suprema de la societat hauria de protegir el col·lectiu amb l'ajuda de Déu i, per tant, no hi va haver lloc per desviar les actituds religioses o polítiques per a l'individu. No obstant això, en la vida social i la humanitat de la Reforma, es poden veure trets que apunten al pensament democràtic dels nostres dies, per exemple, la idea de la igualtat humana amb Déu. El luteranisme conté pensaments que han estat part de les formes de societats democràtiques.

Tot aquest tema comportaria una discussió teològica i política, d'alt nivell, nivell de erudit; potser, no tots, hi estem preparats, o ens falta motivació, o ens falta temps! Tot i que, quan arribo a aquests punts de reflexió, me'n adono del paper tan necessari i rellevant que tenen els pensadors, en la comprensió i funcionament de les nostres societats. El enteniment de les distintes corrents i successos històrics, requereix, de gent preparada a través de l'estudi, la reflexió i l'ús del pensament com a eina, fonamental, de treball. 

Tornant a en Grundtvig, aquest, va començar a estar més interessat en la qüestió de «la veritat» de la Bíblia, la qual cosa va generar-li reflexions i reflexions sobre la veritat del cristianisme. Quan més, en Grundtvig, estudiava la Bíblia, més pensava i es preguntava, cóm els comptes bíblics, que van tenir lloc, una vegada, podien afectar als cristians del present? En Grundtvig estava profundament absorbit per cóm en Jesús, encara, podia viure en la seva congregació i parlar amb ells «igual» que va fer en el seu temps amb els seus seguidors, fa molts segles.

Grundtvig va arribar a la conclusió, que tot té una història i, per tant, es basa en alguna cosa d'abans. Això ocorre, també, amb el cristianisme. El cristianisme no és una cosa que ha caigut del cel, sinó que té història i una trajectòria i, aquesta història, s'ha transmet a través, de distintes generacions. 

Aquest cristianisme històric, per tant, heretat, no coincidia ni harmonitzava, amb el flux filosòfic dominant del temps, en el que en Grundvigt vivia, el racionalisme, que, al final, també, va abraçar l'església protestant. Per al racionalisme, la veritat i, per tant, també la veritat del cristianisme es troben en la raó humana. En altres paraules, l'home pot "pensar", que és el cristianisme? I, què conté? Això vol dir, que el cristianisme es converteix en una qüestió de «ciència», especialment són els teòlegs, els que han d'interpretar les escriptures i la trajectòria de l'església i els encarregats de trobar-hi el nucli i la veritat sobre tot això!

Al final, fins i tot, en Grundtvig, va acabar argumentant contra el racionalisme, que imperava a la seva època, atès que, segon, el seu parer, el cristianisme no pot arribar a ser-hi una idea o teoria que pugui racionalitzar la Bíblia. És a través de les paraules (segons en Grundvigt), que l'home pot conèixer la veritat i trobar a Crist. En Grundtvig, ho va definir com: «la paraula viva», és a dir, que Déu hi és viu a través de la paraula dels homes quan, aquests es reuneixen per a celebrar el culte amb la comunitat de la congregació. La «paraula viva» seria doncs, una porta oberta a una trobada entre Déu i l'home. 

Al mateix temps, Grundtvig va ser un dels danesos que més va escriure en el llibre de salms danès. La majoria dels himnes són sobre la seva visió cristiana i la comprensió de «la paraula vivent» i la importància que té per a la relació humana amb Déu. Els seus salms, ocupem un lloc ferm i important en el servei de culte danès.

L'enteniment d'en Grundtvig que el cristianisme és una qüestió de llibertat també ha estat de gran importància. Grundtvig estava convençut que tothom hauria de tenir el dret de triar el sacerdot que millor sembli proclamar el cristianisme. Per tant, la llei de la resolució de la parròquia es va introduir el 1855, a Dinamarca, de manera que qualsevol pogués triar el sacerdot i l'església que volgués.

En definitiva, en Grundvigt i, les seves reflexions, van influenciar, la forma en què l'església danesa, es veu a si mateixa, com una església del poble (més democràtica) i, això, es deu principalment als seus pensaments. 

dissabte, 14 d’abril de 2018

El MOMU, la Pesta Negra i la desaparició dels déus Víkings

El MOMU, la Pesta Negra i la desaparició dels déus Víkings 




          Moesgaard museum (Århus)  

El dijous vaig visitar el museu Moesgaard (MOMU) (http://www.moesgaardmuseum.dk/), juntament, amb la meva amiga Hélène, atès que, la Connie, l'altra membre del club de ”noies” de certa edat, dels dijous, hi era a Copenhaguen, atenent, un curs relacionat amb la seva professió (dentista). La Connie, ens va proposar, a l'Hélène i a mi, acompanyar-la i, així, podríem visitar algun museu de la capital o, passar-hi el matí pel nostre compte, mentres ella, assitia al curset a Copenhaguen; al final vam dir-li: no gràcies, atès que, hi teníem que deixar Århus a les 5.45 de la matinada!, requisit indispensable per a que la Connie arribes al curset d'hora.

Århus hi és troba a tres hores de cotxe de la capital del país, Copenhaguen (Køvenhavn); també, hi ha un ferry (transbordador) https://www.molslinjen.dk/, que en un hora te deixa a la regió nord de Selàndia, situada a l'illa del mateix nom  (https://ca.wikipedia.org/wiki/Regi%C3%B3_de_Sel%C3%A0ndiai, des de aquí, hi tens uns 125 km fins a la capital, per tant, molta gent, condueix directament per carretera, o agafa el tren, o l'avió des de l'aeroport d'Århus (https://www.aar.dk/).

En fi, que voleu que us digui, jo hi era gaudint del meu dia de descans a la feina i, això de matinar tant, no em va seduir gens! 

Llavors l'Hélène i jo, vam pensar que quedar-nos a Århus, tampoc era un mal pla, donat, la quantitat de museus per visitar i, esdeveniments interessants que també ocorren per aquests indrets i, ja viatjarem a la capital del país en un altra ocasió que no hagem de matinar tant!

A les 12 del migdia vaig passar a replegar a l'Hélène, amb el meu petit utilitari sud-coreà i, vam creuar el centre de la ciutat fins arribar al camí del bosc, que ens aplega al Moesgaard museum (https://www.visitaarhus.dk/moesgaard-skov-gdk653296); pel camí al museu, vam decidir fer una paradeta per dinar (frokost), al Thors Mølle: lloc molt recomanable i relaxant (https://thorsmoelle.dk/). La carretera que et condueix al MOMU (Moesgård museum), hi és molt bucòlica i travessar-la, és una meravella.


Billedresultat for thors mølle
                                   Thors Mølle restaurant

Una vegada, vam arriba-hi, al MOMU, vam visitar l'última exposició permanent, per cert, prou interessant:

A dins del museu, vam anar-hi a comprar les entrades, millor dit, l'Hélène, va comprar la seva entrada, atès que jo, com a guia turístic a Århus, tinc accés gratis a tots els museus de la ciutat (no me puc queixar!) i, acte seguit, vam entrar-hi: Ens vam dirigir a visitar la nova exposició permanent del Museu Moesgaard: "Fri os fra det onde", que vol dir, en Català: "Lliura-nos del mal", on el públic pot emprendre un viatge a través d'una cadena d'esdeveniments i històries que se centren en la gent a l'època medieval.


Aquesta exposició medieval és, la culminació d'una sèrie de quatre exposicions permanents que, s'exhibeixen al Moesgaard museum; emmarcades, dins dels temps antics i medievals: la primera hi és dedicada a l'Edat del Bronze, la segona a l'Edat del Ferro i la tercera, al interessant període dels Víkings. 

Billedresultat for moesgård billeder
Església Víkinga, situada davant del museu

L'Edat Mitjana, no va ser, només, l'època fosca i ombria de la Pesta, el regicidi (l'assassinat o homicidi d'un monarca, el seu consort, un príncep hereu o un regent) i la guerra, sinó també, va ser una era de colors, visibilitat, celebracions i temptacions. 

L'exposició medieval, al Moesgaard museum, tracta de Dinamarca en el període entre, aproximadament, des de l'any 1050 fins al 1536, quan el país es va obrir a la influència europea i, les ciutats van créixer com a centre de comerç i d'artesania, i, esglésies, monestirs i castells, es van construir. També, va ser una època de grans crisis, incloent la Pesta Negra que va afectar el país el 1350 i va significar que, més o menys, cada tercer habitant morís. L'Edat Mitjana també va estar marcada per les guerres civils i els temps sense governants forts, on els castells van ser saquejats i molts dels seus habitants (personal, administradors i soldats) se protegien darrera les muralles i els fossats. 

L'exposició medieval, pren la forma d'un viatge a través d'una cadena d'esdeveniments i històries, amb un enfocament particular en la gent, que, habitava Dinamarca, en aquella època. Una època  amb el cristianisme i l'església com a exemple de poder dominant i, com la monarquia i els terratinents, és a dir, els grans homes que se sentien afavorits, s'arrelaven en el poder i, per tant, al lloc més destacat de la societat, ja que, tan sols ells, es beneficiaven d'aquesta posició i beneficis socials; tot això, aconseguit, després de guanyar unes quantes batalles (lluites). Mentrestant, el 95% de la població medieval del país, tenia que guanyar-se, el "seu" pa, amb la suor del seu front. A la part inferior de la societat, es mantenia, doncs, un país en funcionament on la plebs, havia de llaurar la terra, arreplegar la collita i el gra i, fer les teules d'argila, per construir-hi els castells i l'esglésies.



              Moesgaard arkitektur 

A l'Edat Mitjana és dona, a Dinamarca, un ràpid desenvolupament de les ciutats; les ciutats com a centres neuràlgics, on la gent buscava la felicitat a través de la llibertat i el comerç i, on alguns s'enriquien i d'altres no. Alhora, es van donar avenços tecnològics, com ara l'arada i el molí, aquests, van caracteritzar el temps. És en aquesta època, quan, apareix, la paraula escrita, com una potència emergent; aquesta va ser introduïda als monestirs, i dominada pels monjos, que van utilitzar el domini de l'escriptura en favor seu i, per supost, de les seves ordres monàstiques. Llavors, es podia dir, que el país estava regit per espases, creus i escriptures.Van ser segles de desenvolupament de la ploma i de la condemnació i de la Pesta Negra, el que, va deixar, com a resultat, pobles abandonats, però també va ser-hi, un temps de pau i de l'establiment de la monarquia electa.

3 Fotos de l'exposició medieval al MOMU
  

 





Hi va haver-hi guerra i lluita desenfrenada en la societat medieval a Dinamarca, atès que, hi havia que posar-se d'acord amb l'elecció del rei i, alhora, aquest devia viatjar per tot el regne per mantenir l'ordre i guanyar influència gràcies als altres cavallers o amos poderosos, que habitaven aquestes gelades terres del nord d'Europa. Quelcom semblant ocorria a la resta del continent Europeu.

Sota el lema: «Recordeu que heu de morir demà», l'edat Mitjana també va ser-hi una època diabòlica, de colorit i de fàcil virtut, per tant, plena de temptacions. El cristianisme, a Dinamarca, a l'edat mitjana, ja havia purgat tot rastre del Víkings i dels seus múltiples cultes a diferents déus. Només hi havia, a partir, de la conversió al cristianisme, un únic Déu veritable i, el poder de l'església es va declarar omnipotent i, el seu lema era: "Recordeu el dia del judici final i el purgatori, quan la vostra ànima serà jutjada i sereu condemnats al paradís o a alimentar el foc de l'infern" 

L'exposició, al Moesgaard museum, segueix el poble medieval a través del baptisme, la creació de la terra i el dogma cristià, els set pecats capitals, les temptacions i el purgatori. Aquesta exposició destapa, una oblidada i important peça de la història de Dinamarca.

Dinamarca té des dels temps dels Víkings una relació, tant tensa com amorosa amb les tribus eslaves al sud del Mar Bàltic, a tant sols un dia de navegació des de les seves costes. 

L'exposició, a més a més, inclou pel·lícules, d'animació i de naufragi, aquestes exhibides per a explicar la història dramàtica de la princesa Sigrid (https://en.wikipedia.org/wiki/Sigrid_Svendsdatter), filla bastarda i hereva del rei Svend (https://ca.wikipedia.org/wiki/Svend_II_de_Dinamarca). La Sigrid, professava la religió cristiana i, per aquesta raó, va ser expulsada del país per els pagans (Víkings?) juntament amb el seu fill Henrik https://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_(pr%C3%ADncipe_abodrita. En Henrik va reconquestar, més tard, el seu país matern en 1093, i va reclamar el tron i el castell de Mecklenburg (https://en.wikipedia.org/wiki/Mecklenburg_Castle).



                                                          Moesgård skov